Menu

Un somni…

January 23, 2006 - fun, sci-fi

Feia temps que no somiava algo guay… com normalment oblido lo que somio en un obrir i tancar d?ulls, aprofitare per escriure-ho i aixi poder-ho recordar en un futur…

El somni passava en un futur bastant llunyà, jo estava en un complex d’uns laboratoris farmacèutics, i llegia algo així com el “noticiero intern”, on s?anunciava un nou sistema per reduir la criminalitat, en realitat no era res mes que una nova pena de mort, i a la foto sortia una persona amb el cap rebentat, del nas cap amunt tot rebentat. A la noticia deia que es faria una exposició pública. Vaig anar cap allà a veure-ho.

A la sala hi havien uns quants polítics mirant darrere una mampara, la sala era com una espècie de “arena” de dimensions bastant petites, un cercle d?uns 4 metres de diàmetre, allà hi havia un home que tenia la pinta de ser un poli, amb una barra electrificada a mode d?autodefensa, i una dona vestida de blanc (per cert, la dona era igual que la “Starbuck” de Battlestar Galactica :D); en fi, un dels polítics començava a parlar i deia que la dona aquesta habia matat a nosequi i bla bla bla, deia tots els càrrecs que se li imputaven per haver matat a nose quin polític. Més endavant em vaig enterar que aquella dona havia estat doctora, vamos, algú amb una certa reputació.

El fet és que després d?això el poli que estava a la sala, comença a tocar a la dona amb el pal electrificat, algo bastant xungo, i la dona pos.. que va a fer, cridar!! en fi, una tortura en tota regla! al cap de poc, el polític va dir que a aquella dona se li havia implantat una bomba de tamany sub atòmic al cervell, i que d?aquesta manera s?acabaria amb la criminalitat. Va ser prèmer un boto, i es va sentir un conte enrere, la dona mirava cap a tots cantons i s?anava espantada cap a l?altre extrem de la sala, com sabent el que li esperava, 4, 3, 2, 1, boum! i el cap de la tia va rebentar enmig de tots!

El home va explicar que d?aquesta menera es reduirien costos en presons i els judicis ràpids anirien acompanyats de execucions ràpides. La bomba era de cost mínim, i efectivitat bastant alta.

També va dir que s?estava estudiant la possibilitat d?implantar a tot ser viu aquesta bomba, per poder ser activada encara que la persona fugís de la llei, de fet, era una societat on tothom era considerat culpable fins que es demostres el contrari.

Tot i lo fort que pot semblar tot això, entre la “palabreria” del polític, i els canapès que van servir després, tothom va quedar encantat amb la idea (menys jo, que encara flipava per haver vist rebentar el cap d?una tia darrere una mampara de vidre).

Vaig sortir de la sala abans que acabes, no podia mes! Era de dia, i els passadissos estaven plens de gent que anaven i venien a corre-cuita com un dia normal de feina, tothom tenia coses a fer, però no es parlaven entre ells, tots vestits amb un uniforme blanc amb alguns tocs de negre, suposo que seria l?uniforme de la empresa, pq jo tambe anava aixi.

De sobte, vaig sentir un crit al final del passadis, i gent que començava a cridar i a anar amunt i aball, demanant ajuda. Vaig acostarme on habia sentit els primers crits: eren 2 treballadors de l?empresa amb part del cap rebentat, tal i com habia vist a l?execució d?abans.

Les “explosions” van seguir com en cadena, cada vegada es sentien mes i mes… la gent del meu voltant començava a empènyer… pegant cops i fugint cap a no-se-on, ningú sabia on anar, la gent dia algo com “s?ha tornat boig! el central s?ha tornat boig!!”.

Vaig poder parar a un home mes o menys serè i li vaig preguntar què estava passant! que com podia ser que la gent “normal” estigues (literalment) rebentant.

Em va dir que el govern portava anys injectant aquestes bombes a la gent, que lo de ara era solament una formalitat, ho pensaven imposar tant si com no. Ho estaven injectant a qualsevol operació, aprofitaven qualsevol operació mínimament complicada per utilitzar anestèsia total en comptes de local, i llavors injectaven la bomba.

Al dir-ho, em va venir al cap una operació que em vaig fer, era algo senzill, no recordo què era, però vaig recordar que el doctor em va “casi obligar” a agafar anestèssia total en comptes de local. En aquell moment, un numero “5” es va sobreimposar a la meva vista, era com si tingues una imatge sobreimposada als meus ulls, els 5 va passar a 4, i una armoniosa veu en el meu interior va dir… “quatre”, ja sabia el que era, m?havia tocat a mi… era questio de segons, tothom al meu voltant havia passat pel mateix o estava a punt de patir el mateix destí… 3, 2, 1……… negre….

Poc a poc em vaig despertar en una llitera, en una habitació del mateix complex on havia “mort”, era una habitació petita, i hi havien unes 6 persones, 2 lliteres de 3 pisos, jo estava a dalt.

Em feia mal tot, pero el pitjor és que no recordava res, ni com em deia, ni res de res.

Allà vaig conèixer 2 homes, on em van explicar la resta de la història: Efectivament, moltíssima gent havia estat “implantada”, i el sistema de bombes estava controlat per un ordenador central, que coordinava les execucions i detonava els explosius.

El que va passar va ser que al provocarse l?execució de la dona, es va provocar una alarma a l?ordinador, ja que va associar la seva mort a algun tipus de sabotatge o conspiració entre partits polítics, per tant, va començar a fer judicis ràpids per si mateix i va començar a executar les persones implicades, aquestes execucions comportaven d?altres i així successivament, cada cop l?arbre d?execucions es feia mes gran, fins que en poques hores, no va quedar persona viva a la terra.

Tot i així, uns quants es van salvar: Principalment la gent que no portava la bomba, però era una quantitat de gent ridícula (un 1% o menys). També, a certa gent s?havia diagnosticat defectes a la bomba, que havia ocasionat una explosió “defectuosa”, en la majoria de casos, es traduïa en una persona en estat caníbal o boja, i en alguns casos, vegetatiu (com una de les noies que hi havia a la llitera, vegetal total :P). Alguns altres, com jo, havien tingut la sort de “solament” perdre la memòria i les emocions, tot el que em deien em venia de nou, i no era capaç de recordar res des de que m?havia aixecat en aquella habitació. Tampoc no sentia res, ni pena, ni alegria, ni emoció, ni dolor, res.

També em van dir que lo meu era irreversible, i que tard o hora tornaria perdre la memòria i així successivament, però tenia sort d?haver-me despertat, ja que portava mesos en aquella camilla.

Finalment, vam xerrar una estona mes, i em van dir que tot havia canviat molt, ara la gent era agressiva i violenta (els que quedaven), i s?havien tornat caníbals descerebrats, algo així com uns “muertos vivientes”.

Al cap d?un dia, aquells 2 homes que vaig conèixer van dir que havien d?anar a per provisions, a un complex de menjar aprop d?allà on estàvem, vam agafar un jeep, els dos homes, una dona, i jo.

— aquesta zona no la recordo molt be — 😛 però se que vam aconseguir el que volíem, tot i que el complex estava infestat de gent que ens volia veure morta i als seus estómacs.

Tot i així, un es va colar al cotxe i va rebentar amb una escopeta als un dels 2 homes i a la dona que ens acompanyaven, just en el moment en que estàvem marxant!! cachis!!!

En fi, quedàvem l?altre home i jo, i vam fugir a corre cuita amb el jeep, però l?home estava ferit i va morir en el viatge.

Jo, cagat de por, vaig decidir passar de tot, i encarar el jeep cap a les muntanyes, on esperava trobar mes pau i tranquil·litat, a la merda el complex i que li donin pel cul a la gent que queda, jo ja tenia un jeep ple de menjar!! 😀

jejeje… bueno, aquest final de que piro amb el jeep me l?he inventat, per que no recordo que passava desprès de que moris el últim dels companys, però havia de posar un final com fos!! no? 😛

En fi, es una llàstima no saber el final “de veritat” (si es que n?hi ha), però no recordo que passava!! :??( potser avui somio la segona part!! qui sap!! 🙂

————–

Molt possiblement, em direu que aquesta idea es agafada de noseon o de nosequantos, es possible ja que al fi i al cap, es un somni i no pretenia ser original ni res, simplement dic lo que he somiat!! 🙂

en fi… ara toca programar, que últimament no foto res!!! deuuuu

Tags: ,

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

spammer, go home! * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.